El dilluns 22 d’abril, van tenir lloc les Portes Obertes de l’EBM Sol Solet. Tot i que el bon temps no ens va acompanyar, moltes famílies es van apropar per poder conèixer de primera mà els espais de l’escola i el nostre projecte pedagògic.
Ens agradaria compartir amb tots/es, d’una forma breu i entenedora, algunes idees fonamentals per entendre què és el que fem en el nostre dia a dia, com ho fem i per què?
-El paper de l’infant en el seu procés d’aprenentatge.
Considerem que l’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge. Aquest s’ha de produir a partir dels seus propis interessos i per aconseguir-ho és imprescindible que l’infant sigui una part activa d’aquest procés.
-La importància de la vida quotidiana.
La vida quotidiana i les seves rutines és un eix fonamental a través del qual els infants aprenen: observen a l’adult, proven de fer (assaig-error), interioritzen el que han aconseguit, es fixen noves fites…
El fet de fer cada dia les mateixes accions seguint una seqüència, els hi proporciona confiança i seguretat, perquè són capaços d’anticipar el que està a punt de succeir i aquesta seguretat, d’altra banda, els hi permet intentar nous reptes.
-El joc lliure
El joc lliure és un altre eix importantíssim en el dia a dia a l’escola. És la principal activitat d’aprenentatge dels infants i la més real, perquè parteix dels seus interessos. A través del joc lliure els infants poden expressar-se i reflectir tot el que van aprenent del món que els envolta, per tant, també és una eina molt valuosa que ens dóna molta informació de l’infant, del seu món interior i de les seves vivències
-Una autonomia real.
Entenem per autonomia no només el fet que els infants facin coses per ells mateixos per obediència o perquè és el que l’adult espera d’ells. El que desitgem és que prenguin consciència de tot el que són capaços de fer i gaudeixin del fet de fer-ho. Per assolir aquesta autonomia els hem de permetre fer: hem de confiar en les seves aptituds, amb paciència, calma i respecte. Hem de ser conscients que, com adults, no els hi hem de fer demandes que no puguin assumir per tal de no provocar frustracions e inseguretats.
-El nostre paper en aquest procés.
Com educadores hem de crear les oportunitats per tal que aquests aprenentatges es produeixin. Hem de crear espais i ambients enriquidors i hem d’afavorir una “atmosfera adient”, agradable, segura i que provoqui que el nen/a tingui ganes de: descobrir, provar, experimentar… Sense por al “fracàs”, amb la seguretat que estem aquí per acompanyar-los i ajudar-los si ho necessiten. La clau és trobar l’equilibri entre la nostra presència i la nostra intervenció. Deixar fer, donar el temps i l’espai que cadascú necessita respectant el ritme propi de cada individu, acompanyar neguits, plors i frustracions però també alegries i satisfacció per les fites assolides, donar recursos per superar les dificultats, acompanyar emocions, resoldre conflictes..
En definitiva, acompanyar a aquests infants per tal que desenvolupin les seves capacitats i esdevinguin persones, sobretot felices, però també curioses, segures de si mateixes, resolutives…
