Per obtenir més informació podeu adreçar-vos al següent enllaç:
I per demanar cita prèvia d’assistència a les portes obertes:
https://citaprevia.sjdespi.cat/
Us esperem!
Per obtenir més informació podeu adreçar-vos al següent enllaç:
I per demanar cita prèvia d’assistència a les portes obertes:
https://citaprevia.sjdespi.cat/
Us esperem!
Ara que s’apropa el Carnaval, volem compartir amb tots vosaltres la mirada que des de l’escola tenim envers aquest esdeveniment. Els infants, en els seus primers tres anys de vida estan construint la seva identitat personal i la percepció dels altres. És per aquest motiu, que no ens identifiquem amb la incorporació d’aquesta tradició d’una manera tan global, per tal de no avançar-nos als processos naturals dels infants.
El Carnaval en aquesta etapa evolutiva, els situa en una realitat que encara no estan preparats per entendre. Un exemple que ens pot ajudar a comprendre-ho, podria ser l’actual situació de pandèmia. A l’escola hem pogut observar, com alguns infants han respost amb sorpresa o enuig quan han vist per un instant a les educadores de referència sense mascareta. Doncs imagineu-vos quines sensacions podrien despertar una disfressa, pintura a la cara, complements inesperats… o qualsevol altre recurs que no ha estat una decisió pròpia, sinó imposada per l’adult.
Una escola que li dóna especial valor a la vida quotidiana, pot tenir present les tradicions, incorporant alguns dels recursos propis de cadascuna d’elles, tot adaptant-les a la seva realitat. En aquest cas, a les aules apareixeran paneres amb elements sensorials: mocadors de colors, plomes, ampolles amb purpurina… i depenent del moment evolutiu, tindran al seu abast altres complements, com barrets, faldilles, capes, ulleres… elements que els hi permetran interactuar amb ells d’una manera autònoma, amb l’únic objectiu de descobrir i explorar noves sensacions.
Un debat que no necessàriament ens ha de portar a l’anul·lació de tot allò que considerem “antic” o “caducat” sinó que ens ha de donar resposta a un “perquè si” o “perquè no”. (Eva Sargatal)
Des de l’escola, considerem que el Nadal és un temps per aturar-nos, íntim, amorós i molt propi de cada casa. Malgrat això, creïem que no està de més apropar-ho una mica a l’escola. Fer un lloc pel Nadal a les aules els ajuda a connectar amb la realitat del seu entorn i a familiaritzar-se amb aquest.
Així doncs, durant aquests dies, el Tió ha vingut a fer-nos una visita: l’hem cuidat, l’hem alimentat i finalment, tot cantant una cançó, el Tió ens ha cagat. Avui, per tancar aquest trimestre, les cuineres ens han preparat un menú especial: sopa de galetes, pollastre al forn i de postres…neules i torrons.
I per acomiadar-nos d’aquest 2021, els infants i l’equip educatiu, han preparat un record fet amb el cor, una postal i una orla perquè durant aquests dies de vacances us enrecordeu de l’escola. BON NADAL I BONES FESTES!
Encetem el mes de desembre, però no volem fer-ho sense recordar que novembre ha estat el mes dels Drets dels infants, on es reconeix la importància de la protecció a la infància. Així doncs, en aquesta publicació volem donar valor a un dels apartats de l’Article 31: “Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts”. Com a tal, des de l’Escola Bressol Sol Solet, considerem essencial afavorir que els infants disposin del temps, de l’espai, del material i de l’acompanyament necessari per poder desenvolupar-se de manera global. El joc lliure dóna tot el protagonisme de l’acció a l’infant i li permet exterioritzar el seu món interior en funció dels seus interessos i necessitats. A través l’activitat espontània, es plantegen diferents reptes que sovint comporten moments de frustració i moments de satisfacció gràcies als esforços invertits. Aquestes vivències incorporen experiències que ajudaran a l’infant a posicionar-se, a decidir, a escollir…en definitiva, a CRÈIXER.
En l’àmbit pedagògic, creiem necessari parar atenció en el tipus de materials que oferim als infants per propiciar aquest tipus de joc. Procurem que siguin elements senzills, d’origen natural i versàtils, és a dir, materials inespecífics, que conviden a crear i donar pas a la imaginació. Són materials lliures d’estereotips de gènere, respectuosos amb les necessitats de cada infant i que s’adapten a les diferents etapes evolutives. Per exemple, una peça de fusta per a un nadó serà un objecte que descobrirà primer a través de la via oral, fet que li permetrà conèixer en profunditat les característiques d’aquest. A mida que vagi desenvolupant les seves capacitats motrius, també s’interessarà per les possibilitats que aquest element l’ofereix envers l’entorn: el farà servir per picar i comprovar el so que produeix, o bé per llençar-lo i veure com reacciona, etc. Per un infant una mica més gran, potser el convidarà a apilar, a encaixar-lo, a amagar-lo, a tombar-lo, etc. I per un infant de dos a tres anys, a més a més de continuar verificant les accions citades anteriorment, també podrà esdevenir el principi d’un joc simbòlic. Aquest material desestructurat, com poden ser també les pedres, les tapes d’alumini, els tubs de cartró, les mànegues, els cordills, les cadenes… són un bon recurs que oferir a l’infant en qualsevol etapa educativa i serà ell/a el que escollirà quin ús li dóna.
Ara que arriba el Nadal, pensem que aquesta entrada ens pot ajudar a tots/es a reflexionar sobre quin tipus de regal posem sota l’avet la nit de Reis. Sempre pensant que “el millor regal que podem oferir als infants és la millor versió de nosaltres mateixos” (Sonia Kliass).
Durant aquesta setmana, els infants de 2-3 han trobat al Tió al jardí de l’escola, amagat entre la natura. Després, l’han apropat a la caseta del vestíbul perquè el gaudissin també els infants d’1-2. Ara, descansa abrigat amb una manta i acompanyat d’un plat facit de peles de mandarina.
El vigilarem d’aprop! Fins aviat, Tió!