A la nostra escola vivim el Carnaval des d’una postura molt respectuosa amb el desig de l’infant, valorant en quin moment evolutiu es troben i com interpreten la realitat que els envolta. Tenint en compte aquesta reflexió , fa uns anys vam decidir que el plantejament d’aquesta Tradició a la petita infància havia de ser poc invasiva, tenint cura dels estímuls i de què era important mantenir. És per això que durant un parell de setmanes l’escola ofereix espais a les aules amb complements com barrets, ulleres, sabatilles, faldilles, collarets, bolsos…objectes que poden manipular i posar-se i treure’s quan volen, de manera autònoma o demanant-nos ajuda, però que no interfereixen en el seu dia a dia o el seu joc habitual, que són còmodes i no distorsionen la imatge que estan creant cadascú de sí mateix.

En aquesta línia celebrem el dia de Carnaval compartint una festa, cada classe amb el seu Cicle si creu que és adient i els infants estan preparats i preparades, amb una mica de música, tirant confetti i serpentines i els infants hi participen, si els hi ve de gust, amb alguns dels complements que tenen a la seva aula.

Amb motiu del Carnaval , el Cicle I2 sempre fa una trobada amb els avis i àvies de la Residència Sophos, i aquest any ha estat un èxit!! Tant els avis i àvies com els infants, necessiten atenció, compartir moments i experiències, escoltar-se i sentir-se escoltats, és per això que la proposta conjunta va estar formada per tres espais on poder interactuar i que necessitessin ajuda mútua.

Tres espais per crear, pintar, enganxar gomets, manipular , omplir i buidar…on vam anar veient com es creaven connexions meravelloses, mirades plenes de significat, on en moltes ocasions no van haver paraules però no feien falta perquè eren enteses. Molts moments on grans i petits vam viure molta emoció, sentir-nos a prop i necessaris, sentir la química que es crea en una trobada intergeneracional tant maca i poder transmetre’ns mutuament els valors de la tradició. Com l’han viscut ells i elles i com la vivim nosaltres ara, és completament compatible.

Així va ser un Carnaval diferent, així és com vivim el Carnaval al Sol Solet, així és com celebrem el Carnaval a la nostra mida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, Nadal és una època molt especial per a nosaltres, on celebrem moments compartits amb els infants d’altres cicles i classes, amb els infants de l’Escola Sant Francesc i amb els nostres estimats veïns i veïnes de la residència Sophos. L’escola s’omple de llums i estels que creen aquest ambient tant màgic i que fa tant caliu, i l’equip aprofita aquestes dates per incorporar materials nous a les estances, que siguin de qualitat i estiguin en concordança amb el Projecte Educatiu del Cenre.

Moltes vegades aquests materials passen inadvertits pels adults, ja que no responen al nom comercial o habitual de joguina, però si ho pensem bé i anem a botigues especialitzades en petita infància, descobrirem un món infinit de joguines, jocs, objectes i materials que són molt enriquidors per a les nostres criatures, ja que no tenen una única funció, no estan dissenyats amb un únic objectiu, sinó que desperten curiositat de tothom qui vulgui jugar, tenen totes aquelles funcions que se’ns puguin ocórrer i es poden combinar amb altres de mil maneres diferents, obrint un món de possibilitats, afavorint la imaginació, la coordinació, la manipulació i despertant l’interès per assumir nous reptes.

La nostra escola està compromesa en oferir uns espais de qualitat, com ja heu pogut veure en anteriors publicacions, i els materials que hi hagi han de respondre a les necessitats reals dels infants que hi són allà.

Gràcies al nostre Tió, podem continuar enriquint la nostra escola, apostant per materials que compleixin aquests requisits de qualitat, que proporcionin riquesa a l’hora de tocar-los, veure’ls, olorar-los…i que ajudin als nostres petits i petites a seguir investigant el món que els envolta mitjançant el joc lliure, el que ells i elles creen.

Amb aquestes imatges també us volem apropar a les famílies la curiositat de descobrir-los i us convidem a incloure algun material no estructurat a les vostres llistes de regals, però sobretot a gaudir molt d’acompanyar als vostres fills i filles en el seu joc, en família.

Que passeu molt Bon Nadal!!

Com cada inici de curs, el procés de familiarització és un moment clau pels infants i les seves famílies, ja sigui quan comencen assistir per primera vegada a l’escola bressol o quan tornen a reincorporar-se després de les vacances d’estiu. És per aquesta raó que a la nostra escola dediquem una mirada acurada a aquest procés.

Pensem en la importància de l’acompanyament de l’infant i la seva família durant els primers dies a l’escola, per tal que puguin sentir-se com a casa en un espai segur i confortable i començar a establir vincles afectius ferms.

Abans de l’inici del curs, concertem una entrevista individual amb les famílies i els seus fills i filles per tal que coneguin l’estança i els que seran els seus adults de referència, on les famílies podran parlar dels aspectes diferencials  del nen o la nena en quant a la son, l’alimentació i tot allò que vulguin compartir. Això permetrà al nen/a explorar l’espai per així començar a familiaritzar-se amb la que serà la seva aula i les seves educadores i facilitar fer un acompanyament més acurat al llarg del procés de familiarització.

Aquest període pot durar vàries setmanes, en les quals els infants s’han d’adaptar tant al nou entorn com als seus referents, facilitant d’una manera més suau la transició de la seva llar a l’escola bressol i així puguin viure aquest procés amb més tranquil·litat, seguretat i sentint que el seu temps a adaptar-se a l’escola és respectat.

L’Infant necessita temps per entendre i acceptar la nova situació, per acceptar que un altre adult en tingui cura en un espai diferent a l’habitual amb unes normes socials diferents de les de casa, on hi ha altres infants amb qui haurà de conviure i compartir l’atenció de l’adult i els materials.

El projecte educatiu del centre planteja un procés de familiarització progressiu (sempre que sigui possible) amb incorporacions adaptades a cada grup d’edat que permetin fer un acompanyament el més individual possible, respectant a cada infant i família i les seves circumstàncies en concret. D’’aquesta manera apropem a les famílies el nostre projecte, basat en la comunicació i el respecte per així poder establir una relació de confiança.

Durant el temps que dura aquest procés, s’anirà construint una relació emocional entre infants i els adults d’una manera gradual permetent que dia rere dia se sentin més segurs, sense posar terminis i tenint en compte que cada infant és diferent i pot expressar de manera diferent aquesta situació, com pot ser a través de la pèrdua de gana, d’alteracions de la son, del plor o de la tristesa i amb seguretat que les persones referents recullin aquests sentiments  per donar-los-hi resposta.

Ara que estem a mitjans de novembre  valorem que  cada grup comença a trobar l’estabilitat, sense perdre de vista les peculiaritats de cadascú  i respectant els ritmes de cada infant. Gràcies a aquesta manera de plantejar l’inici de curs podem acompanyar i cobrir les necessitats d’una manera més respectuosa.

Com cada any, l’escola s’acomiada d’aquest curs. El passadís del vestíbul quedava ben decorat per acomiadar a tots els infants del cicle de grans i recordar els moments i experiències viscudes ja que marxen a l’escola de grans. El jardí, estava organitzat per gaudir d’un berenar tots plegats, ja que la festa de fi de curs es una trobada per les famílies de tots els infants que formen part de l’escola i donar peu a les vacances d’estiu.

L’últim dia de curs, l’Ajuntament ens ofereix gaudir d’una proposta lúdica. Aquest any, hem escollit una conte-contes que ens va endinsar en el fons marí de la mà de la Ivet Novell. Ens va explicar una història d’una estrella de mar que volia ballar amb la lluna. Vam escoltar ben bocabadats ja que va crear un ambient de màgia i calma amb els diferents personatges que anaven sortint, del qual van poder gaudir tots els infants de l’escola.

A la tarda, vam celebrar la festa de fi de curs on les famílies van aportar el berenar i l’AFA va organitzar un concurs de pastissos. Es van viure moments de grans emocions, ja que els infants d’I2 tancaven una etapa. I, també, moments de molta disbauxa on la nostra llumeta va poder ballar al ritme de la batucada acompanyada dels infants i les famílies.

Us volem desitjar a tots i totes unes bon estiu. Gaudiu molt amb la vostra família i amics d’aquests dies de descans i desconnexió, agafant forces per tot allò que vindrà. Als infants que marxen de l’escola a l’etapa d’I3, us desitgem molta sort i ben segur, estarà plena de màgia i noves experiències. Tanmateix, els que continuaran amb nosaltres com els nouvinguts us estarem esperant amb els braços oberts per començar un nou curs.

Bon estiu a tots i totes!!!

El dilluns 22 d’abril, van tenir lloc les Portes Obertes de l’EBM Sol Solet. Tot i que el bon temps no ens va acompanyar, moltes famílies es van apropar per poder conèixer de primera mà els espais de l’escola i el nostre projecte pedagògic.
Ens agradaria compartir amb tots/es, d’una forma breu i entenedora, algunes idees fonamentals per entendre què és el que fem en el nostre dia a dia, com ho fem i per què?

-El paper de l’infant en el seu procés d’aprenentatge.
Considerem que l’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge. Aquest s’ha de produir a partir dels seus propis interessos i per aconseguir-ho és imprescindible que l’infant sigui una part activa d’aquest procés.

-La importància de la vida quotidiana.
La vida quotidiana i les seves rutines és un eix fonamental a través del qual els infants aprenen: observen a l’adult, proven de fer (assaig-error), interioritzen el que han aconseguit, es fixen noves fites…
El fet de fer cada dia les mateixes accions seguint una seqüència, els hi proporciona confiança i seguretat, perquè són capaços d’anticipar el que està a punt de succeir i aquesta seguretat, d’altra banda, els hi permet intentar nous reptes.

-El joc lliure
El joc lliure és un altre eix importantíssim en el dia a dia a l’escola. És la principal activitat d’aprenentatge dels infants i la més real, perquè parteix dels seus interessos. A través del joc lliure els infants poden expressar-se i reflectir tot el que van aprenent del món que els envolta, per tant, també és una eina molt valuosa que ens dóna molta informació de l’infant, del seu món interior i de les seves vivències

-Una autonomia real.
Entenem per autonomia no només el fet que els infants facin coses per ells mateixos per obediència o perquè és el que l’adult espera d’ells. El que desitgem és que prenguin consciència de tot el que són capaços de fer i gaudeixin del fet de fer-ho. Per assolir aquesta autonomia els hem de permetre fer: hem de confiar en les seves aptituds, amb paciència, calma i respecte. Hem de ser conscients que, com adults, no els hi hem de fer demandes que no puguin assumir per tal de no provocar frustracions e inseguretats.

-El nostre paper en aquest procés.
Com educadores hem de crear les oportunitats per tal que aquests aprenentatges es produeixin. Hem de crear espais i ambients enriquidors i hem d’afavorir una “atmosfera adient”, agradable, segura i que provoqui que el nen/a tingui ganes de: descobrir, provar, experimentar… Sense por al “fracàs”, amb la seguretat que estem aquí per acompanyar-los i ajudar-los si ho necessiten. La clau és trobar l’equilibri entre la nostra presència i la nostra intervenció. Deixar fer, donar el temps i l’espai que cadascú necessita respectant el ritme propi de cada individu, acompanyar neguits, plors i frustracions però també alegries i satisfacció per les fites assolides, donar recursos per superar les dificultats, acompanyar emocions, resoldre conflictes..

En definitiva, acompanyar a aquests infants per tal que desenvolupin les seves capacitats i esdevinguin persones, sobretot felices, però també curioses, segures de si mateixes, resolutives…