Ara que s’apropa el Carnaval, volem compartir amb tots vosaltres la mirada que des de l’escola tenim envers aquest esdeveniment. Els infants, en els seus primers tres anys de vida estan construint la seva identitat personal i la percepció dels altres. És per aquest motiu, que no ens identifiquem amb la incorporació d’aquesta tradició d’una manera tan global, per tal de no avançar-nos als processos naturals dels infants.

El Carnaval en aquesta etapa evolutiva, els situa en una realitat que encara no estan preparats per entendre. Un exemple que ens pot ajudar a comprendre-ho, podria ser l’actual situació de pandèmia. A l’escola hem pogut observar, com alguns infants han respost amb sorpresa o enuig quan han vist per un instant a les educadores de referència sense mascareta. Doncs imagineu-vos quines sensacions podrien despertar una disfressa, pintura a la cara, complements inesperats… o qualsevol altre recurs que no ha estat una decisió pròpia, sinó imposada per l’adult.

Una escola que li dóna especial valor a la vida quotidiana, pot tenir present les tradicions, incorporant alguns dels recursos propis de cadascuna d’elles, tot adaptant-les a la seva realitat. En aquest cas, a les aules apareixeran paneres amb elements sensorials: mocadors de colors, plomes, ampolles amb purpurina… i depenent del moment evolutiu, tindran al seu abast altres complements, com barrets, faldilles, capes, ulleres… elements que els hi permetran interactuar amb ells d’una manera autònoma, amb l’únic objectiu de descobrir i explorar noves sensacions.

Un debat que no necessàriament ens ha de portar a l’anul·lació de tot allò que considerem “antic” o “caducat” sinó que ens ha de donar resposta a un “perquè si” o “perquè no”. (Eva Sargatal)