Durant aquesta setmana, els infants de 2-3 han trobat al Tió al jardí de l’escola, amagat entre la natura. Després, l’han apropat a la caseta del vestíbul perquè el gaudissin també els infants d’1-2. Ara, descansa abrigat amb una manta i acompanyat d’un plat facit de peles de mandarina.

El vigilarem d’aprop! Fins aviat, Tió!

Com cada curs, durant el primer trimestre busquem un espai per trobar-nos amb les famílies dels infants que formen cadascuna de les aules. Des de l’escola, donem especial valor a aquesta trobada. És un moment per aturar-nos, per posar paraules a les primeres setmanes, per informar, per recordar, per justificar… però sobretot és un temps per aprendre i compartir. A la reunió, pren sentit tot allò que fem a l’escola, però també tot allò que passa a casa. És per això, que des de la nostra llar, agraïm enormement la vostra assistència, les vostres paraules i el vostre silenci. Som molt conscients de l’esforç familiar que heu fet per acompanyar-nos durant una tarda de dilluns i no us ho demanariem si no fóssiu imprescindibles. Sense la vostra implicació i confiança, no podriem apropar-nos als vostres fills i filles des de la coneixença i el respecte.

Així doncs, un any més… GRÀCIES! Ha estat un plaer reprendre les xerrades presencials i potser per això o potser perquè havia de ser així, coincidim en que han estat unes trobades especialment plenes, en el sentit més metafòric de la paraula.

A l’escola bressol Sol Solet estem de celebració, per fi, i després de dos anys de parèntesis, de nou tindrem AFA a l’escola.

En aquests moments, la junta s’ha constituït i ha començat a realitzar els tràmits necessaris per formalitzar la seva creació. Aviat rebreu informació per si voleu formar part de la junta, o bé ser soci.

Tot i que, la situació sanitària encara no és la ideal per fer propostes en gran grup, segur que el desig i les ganes que tenen aquestes famílies per implicar-se en la comunitat educativa, faran que entre totes i tots trobin la manera de fer-ho possible.

Us animen a participar en aquest projecte, que s’ha iniciat amb molta il·lusió.!!!!

Per l’equip educatiu del Sol Solet, la formació continua, és un dels eixos principals del nostre projecte educatiu.

Des de l’escola, reconeixem l’alimentació com un dels moments més important del dia a dia, ja que no és només una necessitat vital. La manera com reben l’aliment, l’ambient que es crea en aquest moment de relació social, la cultura que hi ha al darrere de les families i el projecte educatiu de l’escola, faran que l’infant visqui aquest moment gaudint d’aquesta estona d’una manera sana i respectuosa.

L’escola ja fa temps que es planteja la necessitat de revisar el projecte de menjador, per tal d’incloure noves mirades i maneres de fer. A més a més, les noves tendències entorn a l’alimentació, ens fan plantejar-nos com es poden incorporar a l’escola, per garantir el respecte vers les costums de cada llar.

Davant d’aquestes necessitats, en les últimes setmanes, tot l’equip implicat en l’estona del migdia, fins i tot les cuineres, hem rebut un assessorament envers aquest espai. Les diverses dinàmiques realitzades ens han convidat a reflexionar i debatre per arribar a punts comuns a incloure en el nostre projecte educatiu de menjador.

Així doncs, esperem que aquest treball que estem realitzant es vegi reflectit a les aules i els vostres infants ho puguin percebre.

Aquest dilluns fred i solejat, la Castanyera va decidir que era un bon dia per apropar-se a les aules. Va venir amb el cistell farcit de castanyes per mostrar-nos tota la seva collita.

Dilluns ens vam conèixer, però esperem veure-la més dies durant aquesta setmana.

Aquest divendres, per tancar la tradició vam celebrar l’arribada de la tardor amb una petita festa al jardí. Mantenint les separacions i els grups bombolles, totes les aules es van trobar en aquest espai, per ballar, jugar, esmorzar moniatos i rebre a la Castanyera. De fet, va venir de nou, amb el cistell ple, per ballar i acomiadar-se de tots/es nosaltres.

Us deixem aquí unes imatges que reflexen, a grans trets, com es va viure als diferents cicles.

Ara sí, fins l’any vinent, Castanyera!