Encetem el mes de desembre, però no volem fer-ho sense recordar que novembre ha estat el mes dels Drets dels infants, on es reconeix la importància de la protecció a la infància. Així doncs, en aquesta publicació volem donar valor a un dels apartats de l’Article 31: “Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts”. Com a tal, des de l’Escola Bressol Sol Solet, considerem essencial afavorir que els infants disposin del temps, de l’espai, del material i de l’acompanyament necessari per poder desenvolupar-se de manera global. El joc lliure dóna tot el protagonisme de l’acció a l’infant i li permet exterioritzar el seu món interior en funció dels seus interessos i necessitats. A través l’activitat espontània, es plantegen diferents reptes que sovint comporten moments de frustració i moments de satisfacció gràcies als esforços invertits. Aquestes vivències incorporen experiències que ajudaran a l’infant a posicionar-se, a decidir, a escollir…en definitiva, a CRÈIXER.
En l’àmbit pedagògic, creiem necessari parar atenció en el tipus de materials que oferim als infants per propiciar aquest tipus de joc. Procurem que siguin elements senzills, d’origen natural i versàtils, és a dir, materials inespecífics, que conviden a crear i donar pas a la imaginació. Són materials lliures d’estereotips de gènere, respectuosos amb les necessitats de cada infant i que s’adapten a les diferents etapes evolutives. Per exemple, una peça de fusta per a un nadó serà un objecte que descobrirà primer a través de la via oral, fet que li permetrà conèixer en profunditat les característiques d’aquest. A mida que vagi desenvolupant les seves capacitats motrius, també s’interessarà per les possibilitats que aquest element l’ofereix envers l’entorn: el farà servir per picar i comprovar el so que produeix, o bé per llençar-lo i veure com reacciona, etc. Per un infant una mica més gran, potser el convidarà a apilar, a encaixar-lo, a amagar-lo, a tombar-lo, etc. I per un infant de dos a tres anys, a més a més de continuar verificant les accions citades anteriorment, també podrà esdevenir el principi d’un joc simbòlic. Aquest material desestructurat, com poden ser també les pedres, les tapes d’alumini, els tubs de cartró, les mànegues, els cordills, les cadenes… són un bon recurs que oferir a l’infant en qualsevol etapa educativa i serà ell/a el que escollirà quin ús li dóna.
Ara que arriba el Nadal, pensem que aquesta entrada ens pot ajudar a tots/es a reflexionar sobre quin tipus de regal posem sota l’avet la nit de Reis. Sempre pensant que “el millor regal que podem oferir als infants és la millor versió de nosaltres mateixos” (Sonia Kliass).
